28 jul 2015


NO VULL SER PERIODISTA
D'ESPORTS




El dia que vaig decidir crear aquest blog i començar a escriure sobre l'actualitat del futbol sabia que podien passar moltes coses. Una d'elles és que molta gent no es va sorprendre,tot el contrari,sabien que algún dia ho faria,que encara que jo no m'hagués adonat,tinc més passió pel Barça i pel futbol que per qualsevol altra cosa i que d'alguna manera havia d'expressar el que pensava. Una altra de les coses que podia passar és que els meus articles fossin indiferents per gent del meu entorn,que no s'ho prenguessin tant en serio com ho faig jo. I ha passat. Però quan comences un projecte has d'estar preparat per tot,per lo bo i per lo dolent i sobretot tenir clar que no li agradaràs a tothom. 

Sempre que escolto a la Sònia Gelmà parlant a través del micrófon de Rac1 penso que és la tia més afortunada del món. Qui no voldria la seva feina? El que hi ha darrera de cada connexió,cada entrevista enregistrada,cada pregunta feta a una roda premsa dono per fet que hi ha una feina bestial i que no tothom serveix per aixó,per ser periodista. Però,qui no voldria la seva feina? Reconec que tinc molta enveja als periodistes esportius. Sé,perquè en conec un parell,que és molt difícil conseguir informació,has de tenir uns bons contactes,però sobretot ser el millor per tenir les primícies de dins del vestidor del Camp Nou o que et truqui el representant d'aquella estrella perquè puguis publicar en portada o dir en exclusiva a la tertùlia de la nit que el fixatge està fet. Però tot i així els hi tinc molta enveja,poder parlar,escriure,opinar sobre el teu equip,on estàn implicats els teus sentiments i que la gent t'escolti i valori el que dius o escrius no té preu.

Jo,però,no estic feta per aixó. Sinó fa 13 anys hagués anat a la Facultat de Periodisme en comptes de a la de Dret,o uns anys després no m'hagués possat a estudiar Moda. Sóc una barreja de tot,puc passar-me hores veient partits de futbol i escoltant el post-partit amb els de El Barça juga a Rac1,però després no m'obliguis a veure Punto Pelota si tinc la opció de fer shopping online per comprar l'ùltim bolso de Valentino. De la mateixa manera que moltes vegades sóc crítica amb el Barça,els jugadors,la junta directiva i en molts mitjans de comunicació ser crític no està permés,millor seguir la filosofia del grup o sino la temporada següent pots acabar buidant la teva taula,i que voleu que us digui,treballar així no pot ser gens gratificant. El dia que vaig decidir crear aquest blog tenia una il·lusió,i és que molta gent el llegís. Aixó no és un diari,no és un mitja de comunicació,tant sols un blog amb articles d'opinió,però sempre he pensat que si la gent vol sapiguer que pensa el seu company de feina sobre el partit d'ahir a la nit,per què no han de voler saber el que penso jo?

El dia que vaig decidir crear aquest blog no sabia una cosa,i es que un bon amic i gran periodista esportiu d'aquest petit païs em felicitaria pels meus articles. No,no vull ser periodista esportiva,però potser no cal ser-ho perquè la gent t'escolti i et llegeixi amb el mateix interés que ho fa amb els escriuen a diaris de renom.

Tota petita il·lusió té la seva recompensa.



 

27 jul 2015


ELS NENS 
DEL PIJAMA DE RATLLES



Desde el passat dissabte l'ùnic que veig a la premsa esportiva i als articles d'opinió són paraules que podrien sortir perfectament de la boca de Pedro Piqueras. Em semblen exagerades les crítiques que el Barça està rebent després del partit contra el Manchester United. Crec que no es poden treure conclusions d'un partit de costellada. Les gires i aquesta mini competició que han creat els equips més potents d'Europa es fan tant sols per treure'ns el mono de futbol. Perquè la Copa Amèrica no compta com a antídot,especialment la d'aquesta edició. Per aixó i perquè el club ingressi uns calerons i no per veure les futures al·lineacions de Luis Enrique. Però us haig de dir una cosa,el que em ronda pel cap desde dissabte a la nit no és la derrota del Barça,ni la nova cara estirada de Van Gaal,ni el preciós gol anul·lat per fora de joc de Luis Suárez. No puc dormir desde que vaig veure jugar al Barça amb el pijama de ratlles.

Mal als ulls. El debat del disseny de la samarreta s'ha de fer ara,que es veu com queda posada,quina fila fa quan el defensa de l'equip contrari l'estira,com s'enganxa al cos dels jugadors quan porten 32 minuts corrents. Una samarreta així hauria d'estar prohibida,de fet Karl Lagerfeld i Anna Wintour haguessin desterrat al dissenyador de l'equipació de les jornades de l'Alta Costura de Paris,Milà o New York. Està molt bé que Nike sigui el nostre patrocinador oficial,m'agrada molt més que Adidas,de sempre,no em pregunteu perquè. De fet tota la roba d'esport que tinc porta el swoosh,però al senyor Nike no se li pot deixar que fagi sacrilegis,perquè ara és la samarreta pero qualsevol dia d'aquests li dona per penjar boles de colors amb llums a les botes de Piqué i a veure qui és el guapo que li diu que no. I sinó,que me'n dieu de la trucada que va rebre el Llagostera de la firma americana demanant-li que canviés la seva samarreta per aquesta propera temporada perquè s'hi assemblava massa a la del Barça? Com diria la portera del Nuñez:"-és gravíssim Joaaan!!". Segur que Nike va ser fundat per uns catalans,perquè se'ls hi nota alló de la pela és la pela,tant se val trencar l'hegemonia i la història d'una samarreta. El soci i aficionat del Barça comprarà la nova equipació tant si té flors de colors com les franges verticals o horitzontals,tots com una manada a pel nou disseny. Serà potser per la meva vocació de personal shopper,però sabeu que les franges horitzontals et fan més ample? Al món de la moda les franges verticals estàn per tots llocs però les horitzontals ni parlar-ne! Els que teniu la nova samarreta feu la prova i veureu que us engreixeu un parell de kilos més quan us vestiu de blaugrana.

El pijama és una peça de roba que fem servir per estar per casa i,cada vegada menys,per dormir. No se'ns passaria pel cap surtir al carrer a comprar el diari o anar a sopar amb la parella amb ell possat. Doncs si no ho fariem,per què els jugadors de Barça si que l'han de dur? Ara és quan surt un tribunero i diu:"-No cobren tant calers,doncs que s'aguantin i a còrrer!" Doncs així serà,fins al juny del 2016,els nens hauràn de còrrer amb el pijama de ratlles.
 

22 jul 2015


AMOR A PRIMERA VISTA


 Lo de Rafa Benítez i Cristiano Ronaldo és amor a primera vista. Estic convençuda. Igual que en Mourinho amb l'Iker Casillas o en Sergio Ramos amb el futbol anglés. Els que us heu enamorat alguna vegada a primera vista sabeu del que parlo. En el moment en que aquella persona apareix davant teu ja no hi marxa enrere,tot s'esdevé meravellós,no pots deixar de somriure,cada vegada que és al teu costat les papallones de l'estòmag comencen a volar i tu l'ùnica cosa que vols és que ell,per sempre més,estigui al teu costat.

Cristiano Ronaldo està enamorat d'ell mateix,per tant no pot correspondre a Rafa Benítez,tots dos ho saben i per aixó el nou entrenador del Reial Madrid el renya,el pressiona,li anul·la un gol decisiu a l'entrenament d'ahir el matí però li dona el lideratge de l'equip per compensar les coses que no li puguin agradar al portugués en alguns moments d'aquesta temporada. Però,tot i així,vol que sigui feliç,encara que en roda de premsa no el reconegui com el millor jugador del món. Sap que la seva felicitat depen de que en Cristiano sigui molt feliç,per tant farà tot el que estigui a les seves mans. Té tota la pinta que el seu final será una tragèdia grega. José Mourinho també està enamorat,les mostres són clares. Va marxar del seu costat ja fa tres temporades,però no pot deixar de pensar en ell i en tot el mal que li va fer,fins i tot es preocupa de quin sou tindrà l'Iker a l'Oporto. Segurament se sent culpable,ell va ser el precursor de la marxa del porter del club madrileny. Desde Montreal,on el Chelsea està fent la pretemporada es mira amb ulls impacients tot el que passa a Madrid,on una vegada el van fer l'home més poderós que el Ser Superior. 





I Sergio Ramos que,com els gladiadors a la antiga Roma,ja ha vist com el dit de l'emperador tambaleja,veu que ara és el moment de deixar enrere tota possibilitat de tornar a possar-se a l'esquena els rumors,baralles en el vestidor,enfrentaments amb la cuchipandi portuguesa,responsabilitats i protagonisme en un club que li ha donat tant però que li pot oferir poc més del que ja li ha donat. Ell mira cap a Anglaterra,on juguen la seva cuchipandi espanyola,Reina,Matas,Cesc...i desitja viure en pau i allunyat del señorio,que no arriba ni de bon tros al señoria sevillà que ell porta dins. Apunt: si pogués fitxaría a Ramos amb els ulls tancats. Mentrestant,a Benzema l'amor a primera vista li ha durat poc després de veure com un rotllet d'estiu comparteix a Instagram lo més sucós de la seva intimitat (@ana_montana) Rihanna s'estarà estirant dels cabells....

El Reial Madrid em fascina. Segurament perquè no sóc madridista i disfruto com una boja veient com l'imperi de Florentino Pérez fa esquerdes un cop més i amb el alicient de que encara no ha començat la Lliga. Aquest any estarem distrets. Ja sabem que quan al Santiago Bernabéu els ciments es mouen és perquè al Camp Nou els ciments són forts i tot va bé. I quan veig aixó us puc ben assegurar que sento amor a primera vista.

21 jul 2015


 BCN-LAX






En Kobe Bryant és com el turró Suchard,quan apareix al mes de juliol a tots els mitjans de comunicació amb la samarreta del Barça ja sabem que el que tots estàvem esperant ja és aquí: torna el futbol a can Barça. I no sé si a vosaltres us ha passat el mateix,però les vacances dels jugadors se m'han fet molt curtes,tant com les meves. Em sap greu i tot per ells...

Gairebé 76 hores després de que en Josep Maria Bartomeu es proclamés president del FCB per un aplastant 54% ens arriben les imatges de la plantilla del Barça entrenant a Los Angeles,que pot presumir de tot menys de ser la capital del soccer americà però si la millor reclutadora d'estrelles jubil·lades del futbol mundial per metre quadrat. Serà la seva primera parada en aquesta gira que portarà a l'equip a visitar San Francisco,Washington i Florència. El millor de tot,se'ns dubte,es veure a l'Arda Turan i l'Aleix Vidal en la rotllana liderada pel Lucho. Aprofitem ara per veure'ls perquè d'aquí al gener se'ns farà llarg. Em fa la sensació que en el viatge de 12 hores de vol cap a la ciutat més glamurosa dels Estats Units algú li haurà explicat a l'Arda Turan que aquí a Barcelona el tema de la llengua catalana i la integració al païs suma punts perquè després cridin el teu nom a l'estadi,i que millor que sàpiga dir alló de "-desde petit vaig voler jugar al Barça,és un somni fet realitat,Visca el Barça i Visca Catalunya" perquè no tindrà tanta gràcia si ho diu el seu traductor. Lo bo de les gires de pretemporada és que pots sentir el mateix que un jugador del Barça sense moure't del sofà de casa i estalvian-te 12 hores de vol. I sino,ja em direu com porteu el jet-lag després de veure el partit contra Los Angeles Galaxy a les 05:00h de la matinada (Bcn).

M'agrada veure noticies del Barça on la foto sigui una pilota i els jugadors entrenant i no corbates,trajes amb ratlla diplomàtica i noves denuncies surtint d'un jutjat. Prou de paperassa i que comenci a rodar la pilota,que d'aixó és tracta el futbol,encara que sigui a Los Angeles,que té moltes coses bones,com que és estiu tot l'any,Hollywood,hi viuen les Kardashians i en Christian Bale,entre d'altres i té un aeroport amb el nom més cool de tots,LAX. Però té el més important per fer-nos enrecordar que torna el futbol,en Kobe Bryant. 





19 jul 2015

BENVINGUTS AL MÓN REAL


 


"Benvingut al món real Jan",li hagués agradat dir-li en Sandro Rosell al Joan Laporta la nit del dissabte passat.

Jo sóc una d'aquelles sòcies que l'any 2008 vaig votar contra Laporta en la moció de censura i al 2010 vaig votar a Sandro Rosell per la presidència del club,aquell home connectat amb Nike i la selecció brasilera,misteriós i fascinant a la vegada (a mi em tenia intrigada,per aixó el vaig votar. El que va passar després ja ho sabeu). I dissabte,a les 18h de la tarda,amb una calor infernal,fent una cua eterna per poder trepitjar la gespa del Camp Nou i resfrescant-me amb l'aigua que uns nois molt simpàtics ens tiraven a la culerada vaig anar a votar de nou. Reconec que fins el debat de tv3 de la passada setmana no tenia clar a qui votaria,no sabia si volia un president que es baixa els pantalons a la millor ocasió o un president que et desperta un sentiment de voler abraçar-lo com un osset de peluix. L'Agustí Benedito em treu de polleguera,no em pregunteu per què,i en Toni Freixa el considero un al·leví,tot i que pot ser un futurible d'aquí a 6 anys. Tots sabiem que seria una cosa de dos i no ho negarem,el morbo de veure Laporta-Bartomeu en combat ens possava molt a tots. Uns bons amics ben connectats van acabar de convence'm sobre a qui era millor votar. 

Desprès de la victòria de Bartomeu a les urnes uns estan contents,altres cabrejats. Alguns es desfoguen amb periodistes per twitter on tant sols els hi falta amenaçar-los pel simple fet d'expressar el que pensen. I jo m'ho miro desde fora pensant que aquesta culerada que s'emprenya segur que és la mateixa que no sopa quan el Barça perd. Amb aquesta gent no s'hi pot negociar. Els que no son socis del Barça ens critiquen avui als que ho som perquè diuen que no se'ns entèn,que hem escollit un president corrupte i avalador de Qatar. Respecte a aquest tema,al patrocinador autoritzat per Bartomeu i companyia ho deixem per un altre dia,perquè estic convençuda de que cap soci està orgullós de veure aquest nom a la samarreta,però pot ser veritat que tots mirem cap a una altra banda perquè sense els calers d'aquesta gent no podriem pagar les fitxes dels jugadors?  Amics i simpatitzants,mai ens entendreu,som ùnics,no animem quan estem al nostre camp. És més,si posses bé la orella,pots escoltar com menja crispetes algún abonat de 3a graderia. Però tampoc som tant extranys,al final ha guanyat el candidat que com a president va fer possible el triplet. Així que,com diria aquell,benvinguts al món real.