NO VULL SER PERIODISTA
D'ESPORTS
El dia que vaig decidir crear aquest blog i començar a escriure sobre l'actualitat del futbol sabia que podien passar moltes coses. Una d'elles és que molta gent no es va sorprendre,tot el contrari,sabien que algún dia ho faria,que encara que jo no m'hagués adonat,tinc més passió pel Barça i pel futbol que per qualsevol altra cosa i que d'alguna manera havia d'expressar el que pensava. Una altra de les coses que podia passar és que els meus articles fossin indiferents per gent del meu entorn,que no s'ho prenguessin tant en serio com ho faig jo. I ha passat. Però quan comences un projecte has d'estar preparat per tot,per lo bo i per lo dolent i sobretot tenir clar que no li agradaràs a tothom.
Sempre que escolto a la Sònia Gelmà parlant a través del micrófon de Rac1 penso que és la tia més afortunada del món. Qui no voldria la seva feina? El que hi ha darrera de cada connexió,cada entrevista enregistrada,cada pregunta feta a una roda premsa dono per fet que hi ha una feina bestial i que no tothom serveix per aixó,per ser periodista. Però,qui no voldria la seva feina? Reconec que tinc molta enveja als periodistes esportius. Sé,perquè en conec un parell,que és molt difícil conseguir informació,has de tenir uns bons contactes,però sobretot ser el millor per tenir les primícies de dins del vestidor del Camp Nou o que et truqui el representant d'aquella estrella perquè puguis publicar en portada o dir en exclusiva a la tertùlia de la nit que el fixatge està fet. Però tot i així els hi tinc molta enveja,poder parlar,escriure,opinar sobre el teu equip,on estàn implicats els teus sentiments i que la gent t'escolti i valori el que dius o escrius no té preu.
Jo,però,no estic feta per aixó. Sinó fa 13 anys hagués anat a la Facultat de Periodisme en comptes de a la de Dret,o uns anys després no m'hagués possat a estudiar Moda. Sóc una barreja de tot,puc passar-me hores veient partits de futbol i escoltant el post-partit amb els de El Barça juga a Rac1,però després no m'obliguis a veure Punto Pelota si tinc la opció de fer shopping online per comprar l'ùltim bolso de Valentino. De la mateixa manera que moltes vegades sóc crítica amb el Barça,els jugadors,la junta directiva i en molts mitjans de comunicació ser crític no està permés,millor seguir la filosofia del grup o sino la temporada següent pots acabar buidant la teva taula,i que voleu que us digui,treballar així no pot ser gens gratificant. El dia que vaig decidir crear aquest blog tenia una il·lusió,i és que molta gent el llegís. Aixó no és un diari,no és un mitja de comunicació,tant sols un blog amb articles d'opinió,però sempre he pensat que si la gent vol sapiguer que pensa el seu company de feina sobre el partit d'ahir a la nit,per què no han de voler saber el que penso jo?
El dia que vaig decidir crear aquest blog no sabia una cosa,i es que un bon amic i gran periodista esportiu d'aquest petit païs em felicitaria pels meus articles. No,no vull ser periodista esportiva,però potser no cal ser-ho perquè la gent t'escolti i et llegeixi amb el mateix interés que ho fa amb els escriuen a diaris de renom.
Tota petita il·lusió té la seva recompensa.




