20 ago 2015


LA RICA SALSA CANARIA
SE LLAMA 
PEDRO RODRIGUEZ


Miro aquesta foto i no puc deixar de fixar-me en el somriure de Cesc Fàbregas i en la seva panxa,que a aquestes alçades encara és perdonable. Sembla que somrigui amb aires de venjança,com dient:"-Ja m'he portat a Pedro. Who is next?". 

Ni Cesc ni la trucada de Mourinho al canari han estat els factors claus perquè Pedro hagi decidit marxar del Barça i començar una nova etapa al Chelsea de Mourinho. Pedro ja volia marxar l'any passat,abans de sapiguer que la temporada 2014/15 se la passaria a la banqueta. Desde que Neymar va arribar i Pep va marxar,la titularitat de Pedro es va anar esvaïnt fins convertir-se en suplència que tant sols sortia al camp per substituïr lesionats o per intentar aixecar un mal resultat al minut 80 de partit. Aquest paper secundari que Luis Enrique ha confirmat en aquesta pretemporada no ha fet res més que apagar l'espurna d'aquell Pedro meravellós que pujava per les bandes com un esperitat a 100km/h i provocava jugades de gol que només podia fer ell. Els seus 99 gols el delaten. Ell forma part del Barça de Pep i la seva marxa del club em provoca un sentiment de pena. Deixes anar a algú que no vols que marxi però que saps que només serà feliç en un altre lloc perquè aquí no li podem donar el que ell vol. No el fas fora,ell se'n va,i aixó fa molta pena,veure marxar a algú que t'ha donat tant. I se'n va,com Cesc,a conviure amb l'enemic,amb aquell portugués que morirà amb el desitj no complert d'haver estat entrenador del Barça (aquell Power Point de 60 fulls no el va ajudar gaire),a una de les ciutats més boniques del món,a l'equip del rics londinencs,on Mourinho li ha promés el que no li hem pogut donar aquí,la titularitat. Ell,Hazard i Willian seràn la línia de tres per darrera del punta a Stamford Bridge,una oferta que no pot deixar escapar,amb un dels seus millors amics a l'equip,més Diego Costa,més un contracte de 4 anys. Una oportunitat ùnica. Pedro sap que el que ha viscut al Barça no ho viurà al Chelsea,però era la millor opció que li quedava davant de la suplència que tindria aquesta temporada. Sempre li quedaràn els 20 títols que ha guanyat amb la samarreta del Barça.

El Barça ha venut el jugador canari al Chelsea per 30 milions d'euros,una operació bona per les dues bandes. El jugador marxa content i el Barça encara més. Qui els hi anava a dir que el club ingressaria aquesta quantitat tenint en compte els ùltims antecedents a l'hora de vendre jugadors? Una gran injecció econòmica que farà respirar una mica a la Junta Directiva desprès de la informació que donava La Vanguardia fa uns dies on es deia que el 70% del pressupost de la temporada era per pagar les fitxes del jugadors. No em sorpren gens,tenir els millors jugadors del món al teu equip té un preu. 
Gràcies Pedro per tots aquests anys de felicitat. Et trobarem molt a faltar.   

17 ago 2015


31 ANYS DESPRÉS...
ZORIONAK!



 El Barça va començar el partit de tornada contra l'Athlètic del Bilbao com esperàvem,amb una gran intensitat i que va fer que el Barça dominés el joc els primers 25 minuts. 3 ocasions en 5 minuts provocades per Pedro,un travesser de Piqué i un Luis Suarez lluitador fèien crèixer l'esperança dels més de 88.000 assistents al Camp Nou (el 90% turistes). Tot l'equip estava enxufat al 100%,creant jugades on Andres Iniesta,Rakitic i el nou centrador Dani Alves eren els passadors oficials. A partir del minut 40 l'Atlètic es va cansar d'esperar al darrera i tancar-se defensant el 4-0 de l'anada i Eraso va estar apunt d'aprofitar un regal de Pedro per sentenciar l'eliminatòria. Com sempre,tot esforç té la seva recompensa i al minut 43 Leo Messi va marcar el gol que podia ser el punt d'inflexió gràcies a una jugada estratosfèrica del gran Mascherano iniciada al mig del camp. Gorka i Velasco Carballo van ser els protagonistes indiscutibles gràcies a la seva incompetència i joc brut per perdre temps,respectivament. La segona part va ser molt més emocionant però no pas pel joc,sinó per l'expulsió de Gerard Piqué per part de Velasco Carballo,que es notava que li tenia ganes,per cridar-li a l'assistent de línia. Com deia en un article,Piqué parla quan no ho ha de fer. Innecessari,però l'expulsió també. A partir d'aquest moment a l'àrbitre se li va anar el partit de les mans,amb un tarjeta groga a Mascherano per queixar-se i amb una actitut molt permissiva cap al joc agressiu del bilbaïns que recordava a l'empleat per Simeone o Mourinho quan juguen contra el Barça. Luis Suarez i Mascherano van ser els millors del partit,però sense fer-nos oblidar que Messi estava totalment desaparegut i que es nota que encara no està en forma. Per acabar de rematar els bojos ùltims 45 minuts,Aduriz va sentenciar la final amb un gol al minut 74 i va aconseguir 31 anys després,la Supercopa d'Espanya per l'Atlètic de Bilbao.

Just vencedor,just derrotat. Aquest cop Luis Enrique ha fet l'onze inicial ideal per les circumstàncies i els jugadors s'han deixat la pell. Llàstima que no ho fessin a Sant Mamés fa dos dies,podriem estar celebrant el 5é títol. No cal preocupar-se,de tots els títols en joc,aquest era el menys important. L'equip va donar bones sensacions i ha demostrat,un cop més,que es pot creure en ell en els moments difícils,tot i que sabíem que lo d'ahir era una fita gairebé impossible. Ara hauriem de dir alló de que cal oblidar-se de la final i centrar-se en el proper partit,però no se si ajudarà gaire que l'inici de la Lliga 2015/16 del Barça sigui a Sant Mamés el proper diumenge. 

Zorionak Athletico de Bilbao!! 

16 ago 2015


 
VENDETTA
 

 

Avui és un d'aquells dies en que el Barça ha de tirar d'èpica si vol tornar a ser el Barça de les 6 copes. Èpica,aquesta paraula que als mitjans de comunicació els hi agrada tant i que es fa servir per moments crucials,l'empenta que l'equip necessita per arreglar el desastre comés a Sant Mamés. 

No seria la primera vegada que veiem les dues cares de l'equip,una en que l'equip sembla no tenir forces,ni precisió,ni ganes de còrrer,amb una defensa plena de forats per on davanters com Aduriz fan i desfan a plaer i l'altre cara on la defensa és un mur,el mig del camp reparteix joc amb seny,Dani Alves no tira els còrners i Messi juga. El primer èrror que no pot tornar a cometre Luis Enrique es a l'onze inicial. D'acord que són els jugadors els que surten a jugar i si volen ser titulars han de lluitar al 200% per fer-se un lloc,però no ens enganyem,en una final l'onze ha de ser el de gala,marcar tots els gols que es puguin,rematar el partit i quan l'adversari estigui mort,treure als suplents. No entenc perquè sempre hem d'acabar patint,quina necessitat hi ha? El plantejament presentat per Luis Enrique va demostrar una actitut de sobrat que no ha agradat gens a diferents sectors del barcelonisme,especialment al vestidor i part de la Junta Directiva. El segon error és la concentració. Encaixar 4 gols no té cap tipus de justificació,ni la pressió agressiva de l'Athlètic de Bilbao és motiu suficient per treure pilotes fora i per perdonar a l'actual rei d'Europa els errors defensius i al mig del camp que van provocar la derrota. I finalment cal fer una valoració important: l'equip titular està qualificat per jugar un partit d'aquestes característiques? No dubto de la qualitat individual de cada jugador,Luis Enrique els coneix prou bé,però un mig del camp amb Rafinha i Sergi Roberto és l'idoni per tallar el joc d'un equip tant agressiu com el dels bilbains?

Avui el Barça té un repte dificil i el primer que ha de fer és confiar en ell mateix. Dubto que tinguin al dotzé jugador,al soci,al Camp Nou aquesta nit tenint en compte que aquest partit no entra en l'abonament i per tant s'ha de pagar apart,deixant de banda que és a les 22h de la nit,el fan per obert i es fa coll amunt un bon resultat de l'equip de Luis Enrique i per tant el possible 5é títol del 2015. Aquest equip ens ha demostrat més d'una vegada que s'ha de tenir fe,confiar en ells i creure que és possible. Potser avui la paraula èpica s'hauria de canviar per la de vendetta. Quan l'èsser humà es cabreja i es vol venjar,va a per totes,dispossat a donar-ho tot de nosaltres mateixos. I si Messi està cabrejat,pot ser que guanyem.

14 ago 2015


LES PARAULES
NO SE LES EMPORTA
EL VENT  



Estic bastant sorpressa per tot el rebombori que s'ha creat arrel de les paraules de Gerard Piqué a la final de la SuperCopa d'Europa en referència al Reial Madrid:"-que se jodan los de Madrid,que nos vean dar la vuelta". No és la primera vegada que el defensa del Barça es dirigeix a l'equip blanc,ja sigui després de guanyar un títol o a l'hora de respondre atacs que ha rebut el Barça desde la capital.


Quan Jose Mourinho manava a la banqueta del Reial Madrid i va provocar aquell canvi d'actitut dels que eren amics dels jugadors del Barça,a l'hora de valorar certs comportaments dintre i fora del camp de l'equip blanc,Xavi,Iniesta o Mascherano,els més prudents i políticament correctes del vestidor,es van afanyar en no donar importància al que passava i van decidir solucionar els conflictes darrere de les càmeres (no oblidem la trucada de Xavi a Iker Casillas,la sentència de mort pel porter madridista). En canvi jugadors com Gerard Piqué o Dani Alvés els hi agrada més la gresca i contestaven sense cap tipus de pudor de la mateixa manera que ho hagués fet qualsevol soci o seguidor del Barça desde el sofá de casa seva. Hi han maneres i maneres. Piqué es un jugador estimat i odiat a la vegada. Jo no estic d'acord en moltes de les seves declaracions,com aquesta ùltima. Crec que ell va ser l'unic culé que es va enrecordar del Reial Madrid dimarts a la nit,amb ganes de restregar per la cara a Ramos i companyia el 4art títol del Barça aquest 2015. La rivalitat sempre existirà entre els dos equips,però atacar al Reial Madrid sense cap motiu tampoc li trobo cap sentit,em sembla que són més ganes de despertar a la bèstia madridista que una altra cosa. Gerard Piqué com a defensa és un dels millors del món,però és coneguda la seva prepotència tant dintre del camp com en la seva vida privada,sembla que per ser la parella de la Shakira se li hagi d'acceptar tot,incloent a la Guardia Urbana de Barcelona. Segurament la solució sería que el seu entorn li fes veure que no cal ser maleducat per tenir a tota l'afició del Barça del seu costat,perquè el resultat està sent tot el contrari. Estaria bé que s'hi fixés més en la manera d'actuar de Mascherano,Iniesta,Busquets o fins i tot Messi,que parla poc però quan ho fa sap el que ha de dir.

Em diuen que el vestuari està molest amb les declaracions del jugador,les troben innecesàries,provocadores i poden causar molèstia als jugadors del Reial Madrid amb els que,ara mateix,la relació és bona i cordial. Les paraules a Gerard Piqué li poden passar factura,sino només cal veure com no ha estat mai propossat per capità pels seus companys i contestar a la pregunta de
per què Pep Guardiola no el volia a l'equip.  

11 ago 2015



SUPERPEDRO
CUP




Arribo a casa a les 21.10h de la feina, em trobo al meu pare davant la tv,busco el marcador i trobo un 2-1 en el partit Barça-Sevilla a la final de la Supercopa d'Europa. No m´ho crec. El meu pare m'informa de que Banega,aquell de la melena al vent que tenia el seu qué però ara ja és un més ha marcat el primer gol del Sevilla al minut 3,i que Messi ha girat el marcador amb dos gols directes de falta,un en el minut 7 i l'altre en el minut 16. Fantàstic. Emery ha plantejat un 4-4-1 i el Barça juga còmode,amb un Luis Suarez desaparegut i amb l'absència de Pedro,que es veu desde la banqueta el seu possible ùltim partit amb el Barça. La intensitat del Barça és molt alta,tal i com va acabar la temporada passada. Alvés rebutja  un possible gol del Sevilla al minut 42 i Rafinha marca el 3er gol al minut 43 gràcies a una passada de Luis Suarez.Bé,bé,pinta bé la 2a part. Si la defensa del Sevilla segueix així d'estàtica la Supercopa està a tocar.

La segona part comença tant bé com la primera. Luis Suarez marca al minut 61 passada de Busquets i tots donem per sentenciada la final. 4-1,tot encarrilat,ara a fer canvis i que les estrelles descansin. Però a l'inici del minut 50,comença allò que a casa ja denominem com "la pajarraca". Són aquells minuts en que l'equip no hi és,desapareixen les idees i el jogo bonito. La defensa del Barça no hi és i el mític Reyes se n'aprofita de la pajarraca marcant un gol al minut 52. Oju que de sobte el Sevilla es desperta,el Barça es va fent cada cop més petit,Messi sembla que ja està pujat a l'avió camí de Bcn i les passades són inprecises. D'aixó se n'aprofita Gameiro i marca el 3er gol pel Sevilla al minut 72. Ay,que la cosa no està tant clara,aixó ens passa per refiar-nos,a nosaltres i als jugadors. Luis Enrique està cabrejat com una mona i decideix fer un doble pivot fent entrar Bartra per Mathieu i convertint a Mascherano i Busquets en dobles pivots per reforçar el darrera que s'ha convertit en un colador. Tot i així,el Sevilla s'ho creu,veu que pot tocar la copa,i Kronoplyanka marca el 4-4. El Barça desconegut,sense atenció,no el reconec,no és el Barça de la primera part. I clar,arribem a la pròrroga i Luis Enrique desfà el doble pivot i fa entrar Pedro,aquell que té mig peu al Manchester City,que al meu parer hauria d'haver entrat de inici i amb ell arriba una mica la revolució al davant,Messi sembla que desperta amb dos xuts de falta que freguen els travessers i ha de ser el canari,igual que a l'any 2009,el que sentencia la final amb un gol èpic al minut 114. Patim fins el minut 120 on Mathieu salva un gol cantat del Sevilla. Ja està! Tots tranquils,la Supercopa d'Europa ja és nostra! 

La veritat és que no estava nerviosa per la final,ni m'enrecordava del dia que la jugàvem,i no és perquè la donava per guanyada sino perquè,siguem sincers,la grossa ja la tenim que és la Champions,la d'avui és poc important,però suma i ja podem dir que hem guanyat 4 de 6 títols i que estem a dues passes de l'èpica de Guardiola. Cal fer dues reflexions: la defensa del Barça no rutlla bé,els mateixos fallos que la temporada passada. I Pedro,Pedro Pedrito Pedro. No se si finalment marxarà,però si és així feliços els que hem gaudit d'ell,del seu joc i dels seus gols,que ens han donat molts de títols,com el d'avui.
 

5 ago 2015



SUMMERTIME GAMPER

 
La festa del Gamper anuncia l'inici de la temporada futbolística. Aquest any poques novetats,excepte les incorporacions d'Aleix Vidal i Arda Turan a la plantilla i la confirmació de que Vermaelen i Douglas compten per Luis Enrique. El que tothom esperava era tornar a veure el trident,aquells tres paios que semblen la Santíssima Trinitat,que els veus i saps que o vas amb ells o que no tens res a fer. No van decepcionar,Messi,Neymar i Luis Suarez van tornar a meravellar amb la seva connexió i savoir faire.

A la primera part vam poder corroborar,un cop més, que Rakitic és un dels millors fitxatges que s'han fet els ùltims anys,que el trident del davant funciona perfectament,que la Roma no venia a jugar un partit de costellada i que es fa molt extrany no veure en Xavi al mig del camp repartint el joc. Després de varies jugades on Dani Alves ens va deleïtar amb les seves centrades que,sense èxit,anaven a parar a un còrner,al minut 26 Neymar marcava el primer gol al Camp Nou gràcies a una passada desde la banda esquerra de l'àrea d'en Leo. Amb un defensa formada per Alves,Mascherano,Bartra i Mathieu,el Barça va haver de recular un parell de vegades davant del joc agressiu i contundent de la Roma,agafada de coll de Yanga-M'biwa inclossa a Messi. Abans de la mitja part Messi va respondre als crits d'ànim de l'afició amb un gol al minut 41 i Rafinha va provar un xut desde fora l'àrea que va estar a punt de tocar el travesser de la porteria romana. A la segona part les ùniques coses destacables van ser el golàs de Rakitic al minut 21 després de que Luis Enrique canvies tot l'equip i així poder dosificar el descans dels jugadors de cara a la SuperCopa d'Europa del proper dimarts a Georgia contra el Sevilla i la lesió de Jordi Alba,que segurament es perdrà el partit contra l'equip d'Unai Emery.

L'assistència de públic al Camp Nou va ser digne d'un Barça-Madrid: 94.000 espectadors. El 80% de la gent que hi havia al camp no sabien a quin jugador animaven els culers locals cada vegada que arribavem al minut 17:14. És una festa del club,amb el nom del fundador,el gran Joan Gamper,però els culers no hi anem. Si,així és el culer,així som els culers. No sé que diria en Gamper si aixequés el cap...

2 ago 2015


                                                     
                  PACTANT AMB 
                      EL DIABLE





Quan un home et possa les banyes i el pilles,el primer que et diu és que alló no és el que sembla,i lo segon és que mai més ho tornarà a fer. Les promeses sentimentals en moments de crisis és millor no creure-se-les,igual que les promeses electorals. La decisió del FCBarcelona de no recòrrer la sanció de la UEFA per les estelades que els socis del Barça van ensenyar a la final de la Champions de Berlín és una senyal inequívoca de que el to de Josep Maria Bartomeu serà exactament el mateix que abans,prometre fidelitat però a la propera ocasió tornarà a ser infidel amb els socis.


La veritat és que quan vaig llegir la decisió del Barça no m'ho creia. El Barça és més que un club perquè té uns valors que representen moltes coses,entre elles la llibertat d'expressió. Vivim un moment a la història de Catalunya ùnic,on més que mai hem perdut la por a dir el que volem ser i a expressar els nostres sentiments,on volem decidir el futur del nostre païs i estem enmig de un procés on el Barça s'ha postulat com institució a favor del dret a decidir,però a l'hora de mullar-se,no ho fa. I no ho fa pels milers de socis que es van gastar gairebé 1000€ per veure el seu equip,per animar-lo fins al final,amb hores de viatge,permissos a la feina per poder veure el teu equip tant sols 90 minuts,sense oblidar-nos de la fatídica tornada a Barcelona on molts d'ells es van quedar atrapats a l'aeroport durant hores per la mala organització. Els socis son els amos del club,son els que criden,ploren,senten més que ningú,però el Barça no s'hi plantarà davant la UEFA per defensar-los i lluitar pels seus drets,per dir que no,que no accepten la sanció,que els seus socis tenen tot el dret a expressar-se,que les paraules,les estelades i els cants pacífics no fan mal. No ens oblidem de que darrera d'aquesta sanció,les boles calentes dels sortejos de la Champions i de la sanció pel "tràfic" de nens en les categories inferiors estan impulsades per una "mà negre". Estic convençuda,la mà negre que viu a Madrid. No sigueu mal pensats,que Angel Maria Villar sigui vicepresident de la FIFA y de la UEFA no vol dir res eh...Però el Barça no pot baixar-se el pantalons,s'ha de tenir amor propi,personalitat,un parell ben possats i diu prou,s'ha acabat. Quin respecte esperem que ens tinguin més endavant si a tot el que ens diuen i ens demanen els estaments de la UEFA els hi diem que si? Aixó és igual que si un home després de la primera cita ja no et truca més,doncs tu t'esperes a que et torni a trucar,fins que no s'hagi arrossegat fins la porta de casa teva tres vegades demostran-te que ets ùnica i que només te ulls per tu,res de trucar-lo tu. Què pot fer la UEFA si el Barça és nega a acceptar la sanció? A vegades se'ns oblida,o almenys a la Junta Directiva,que som un dels millors equips del món,amb els millors jugadors que hi ha en el futbol mundial i que no ens ha de bufar ningú,sigui qui sigui.

Fer un pacte amb la UEFA és com fer un pacte amb el diable. Quan pactes amb el diable li vens la teva ànima,el més preciat que té un èsser humà. Un cop li vens ja no te la torna mai més. Si el Barça pacta amb la UEFA ja ha perdut la seva ànima,i la ùnica manera de recuperar-la serà lluitar per ella. Que passaria si demà hi haguessin eleccions,surtirien els mateixos resultats després d'aquest pacte amb la UEFA? 

 

28 jul 2015


NO VULL SER PERIODISTA
D'ESPORTS




El dia que vaig decidir crear aquest blog i començar a escriure sobre l'actualitat del futbol sabia que podien passar moltes coses. Una d'elles és que molta gent no es va sorprendre,tot el contrari,sabien que algún dia ho faria,que encara que jo no m'hagués adonat,tinc més passió pel Barça i pel futbol que per qualsevol altra cosa i que d'alguna manera havia d'expressar el que pensava. Una altra de les coses que podia passar és que els meus articles fossin indiferents per gent del meu entorn,que no s'ho prenguessin tant en serio com ho faig jo. I ha passat. Però quan comences un projecte has d'estar preparat per tot,per lo bo i per lo dolent i sobretot tenir clar que no li agradaràs a tothom. 

Sempre que escolto a la Sònia Gelmà parlant a través del micrófon de Rac1 penso que és la tia més afortunada del món. Qui no voldria la seva feina? El que hi ha darrera de cada connexió,cada entrevista enregistrada,cada pregunta feta a una roda premsa dono per fet que hi ha una feina bestial i que no tothom serveix per aixó,per ser periodista. Però,qui no voldria la seva feina? Reconec que tinc molta enveja als periodistes esportius. Sé,perquè en conec un parell,que és molt difícil conseguir informació,has de tenir uns bons contactes,però sobretot ser el millor per tenir les primícies de dins del vestidor del Camp Nou o que et truqui el representant d'aquella estrella perquè puguis publicar en portada o dir en exclusiva a la tertùlia de la nit que el fixatge està fet. Però tot i així els hi tinc molta enveja,poder parlar,escriure,opinar sobre el teu equip,on estàn implicats els teus sentiments i que la gent t'escolti i valori el que dius o escrius no té preu.

Jo,però,no estic feta per aixó. Sinó fa 13 anys hagués anat a la Facultat de Periodisme en comptes de a la de Dret,o uns anys després no m'hagués possat a estudiar Moda. Sóc una barreja de tot,puc passar-me hores veient partits de futbol i escoltant el post-partit amb els de El Barça juga a Rac1,però després no m'obliguis a veure Punto Pelota si tinc la opció de fer shopping online per comprar l'ùltim bolso de Valentino. De la mateixa manera que moltes vegades sóc crítica amb el Barça,els jugadors,la junta directiva i en molts mitjans de comunicació ser crític no està permés,millor seguir la filosofia del grup o sino la temporada següent pots acabar buidant la teva taula,i que voleu que us digui,treballar així no pot ser gens gratificant. El dia que vaig decidir crear aquest blog tenia una il·lusió,i és que molta gent el llegís. Aixó no és un diari,no és un mitja de comunicació,tant sols un blog amb articles d'opinió,però sempre he pensat que si la gent vol sapiguer que pensa el seu company de feina sobre el partit d'ahir a la nit,per què no han de voler saber el que penso jo?

El dia que vaig decidir crear aquest blog no sabia una cosa,i es que un bon amic i gran periodista esportiu d'aquest petit païs em felicitaria pels meus articles. No,no vull ser periodista esportiva,però potser no cal ser-ho perquè la gent t'escolti i et llegeixi amb el mateix interés que ho fa amb els escriuen a diaris de renom.

Tota petita il·lusió té la seva recompensa.



 

27 jul 2015


ELS NENS 
DEL PIJAMA DE RATLLES



Desde el passat dissabte l'ùnic que veig a la premsa esportiva i als articles d'opinió són paraules que podrien sortir perfectament de la boca de Pedro Piqueras. Em semblen exagerades les crítiques que el Barça està rebent després del partit contra el Manchester United. Crec que no es poden treure conclusions d'un partit de costellada. Les gires i aquesta mini competició que han creat els equips més potents d'Europa es fan tant sols per treure'ns el mono de futbol. Perquè la Copa Amèrica no compta com a antídot,especialment la d'aquesta edició. Per aixó i perquè el club ingressi uns calerons i no per veure les futures al·lineacions de Luis Enrique. Però us haig de dir una cosa,el que em ronda pel cap desde dissabte a la nit no és la derrota del Barça,ni la nova cara estirada de Van Gaal,ni el preciós gol anul·lat per fora de joc de Luis Suárez. No puc dormir desde que vaig veure jugar al Barça amb el pijama de ratlles.

Mal als ulls. El debat del disseny de la samarreta s'ha de fer ara,que es veu com queda posada,quina fila fa quan el defensa de l'equip contrari l'estira,com s'enganxa al cos dels jugadors quan porten 32 minuts corrents. Una samarreta així hauria d'estar prohibida,de fet Karl Lagerfeld i Anna Wintour haguessin desterrat al dissenyador de l'equipació de les jornades de l'Alta Costura de Paris,Milà o New York. Està molt bé que Nike sigui el nostre patrocinador oficial,m'agrada molt més que Adidas,de sempre,no em pregunteu perquè. De fet tota la roba d'esport que tinc porta el swoosh,però al senyor Nike no se li pot deixar que fagi sacrilegis,perquè ara és la samarreta pero qualsevol dia d'aquests li dona per penjar boles de colors amb llums a les botes de Piqué i a veure qui és el guapo que li diu que no. I sinó,que me'n dieu de la trucada que va rebre el Llagostera de la firma americana demanant-li que canviés la seva samarreta per aquesta propera temporada perquè s'hi assemblava massa a la del Barça? Com diria la portera del Nuñez:"-és gravíssim Joaaan!!". Segur que Nike va ser fundat per uns catalans,perquè se'ls hi nota alló de la pela és la pela,tant se val trencar l'hegemonia i la història d'una samarreta. El soci i aficionat del Barça comprarà la nova equipació tant si té flors de colors com les franges verticals o horitzontals,tots com una manada a pel nou disseny. Serà potser per la meva vocació de personal shopper,però sabeu que les franges horitzontals et fan més ample? Al món de la moda les franges verticals estàn per tots llocs però les horitzontals ni parlar-ne! Els que teniu la nova samarreta feu la prova i veureu que us engreixeu un parell de kilos més quan us vestiu de blaugrana.

El pijama és una peça de roba que fem servir per estar per casa i,cada vegada menys,per dormir. No se'ns passaria pel cap surtir al carrer a comprar el diari o anar a sopar amb la parella amb ell possat. Doncs si no ho fariem,per què els jugadors de Barça si que l'han de dur? Ara és quan surt un tribunero i diu:"-No cobren tant calers,doncs que s'aguantin i a còrrer!" Doncs així serà,fins al juny del 2016,els nens hauràn de còrrer amb el pijama de ratlles.
 

22 jul 2015


AMOR A PRIMERA VISTA


 Lo de Rafa Benítez i Cristiano Ronaldo és amor a primera vista. Estic convençuda. Igual que en Mourinho amb l'Iker Casillas o en Sergio Ramos amb el futbol anglés. Els que us heu enamorat alguna vegada a primera vista sabeu del que parlo. En el moment en que aquella persona apareix davant teu ja no hi marxa enrere,tot s'esdevé meravellós,no pots deixar de somriure,cada vegada que és al teu costat les papallones de l'estòmag comencen a volar i tu l'ùnica cosa que vols és que ell,per sempre més,estigui al teu costat.

Cristiano Ronaldo està enamorat d'ell mateix,per tant no pot correspondre a Rafa Benítez,tots dos ho saben i per aixó el nou entrenador del Reial Madrid el renya,el pressiona,li anul·la un gol decisiu a l'entrenament d'ahir el matí però li dona el lideratge de l'equip per compensar les coses que no li puguin agradar al portugués en alguns moments d'aquesta temporada. Però,tot i així,vol que sigui feliç,encara que en roda de premsa no el reconegui com el millor jugador del món. Sap que la seva felicitat depen de que en Cristiano sigui molt feliç,per tant farà tot el que estigui a les seves mans. Té tota la pinta que el seu final será una tragèdia grega. José Mourinho també està enamorat,les mostres són clares. Va marxar del seu costat ja fa tres temporades,però no pot deixar de pensar en ell i en tot el mal que li va fer,fins i tot es preocupa de quin sou tindrà l'Iker a l'Oporto. Segurament se sent culpable,ell va ser el precursor de la marxa del porter del club madrileny. Desde Montreal,on el Chelsea està fent la pretemporada es mira amb ulls impacients tot el que passa a Madrid,on una vegada el van fer l'home més poderós que el Ser Superior. 





I Sergio Ramos que,com els gladiadors a la antiga Roma,ja ha vist com el dit de l'emperador tambaleja,veu que ara és el moment de deixar enrere tota possibilitat de tornar a possar-se a l'esquena els rumors,baralles en el vestidor,enfrentaments amb la cuchipandi portuguesa,responsabilitats i protagonisme en un club que li ha donat tant però que li pot oferir poc més del que ja li ha donat. Ell mira cap a Anglaterra,on juguen la seva cuchipandi espanyola,Reina,Matas,Cesc...i desitja viure en pau i allunyat del señorio,que no arriba ni de bon tros al señoria sevillà que ell porta dins. Apunt: si pogués fitxaría a Ramos amb els ulls tancats. Mentrestant,a Benzema l'amor a primera vista li ha durat poc després de veure com un rotllet d'estiu comparteix a Instagram lo més sucós de la seva intimitat (@ana_montana) Rihanna s'estarà estirant dels cabells....

El Reial Madrid em fascina. Segurament perquè no sóc madridista i disfruto com una boja veient com l'imperi de Florentino Pérez fa esquerdes un cop més i amb el alicient de que encara no ha començat la Lliga. Aquest any estarem distrets. Ja sabem que quan al Santiago Bernabéu els ciments es mouen és perquè al Camp Nou els ciments són forts i tot va bé. I quan veig aixó us puc ben assegurar que sento amor a primera vista.

21 jul 2015


 BCN-LAX






En Kobe Bryant és com el turró Suchard,quan apareix al mes de juliol a tots els mitjans de comunicació amb la samarreta del Barça ja sabem que el que tots estàvem esperant ja és aquí: torna el futbol a can Barça. I no sé si a vosaltres us ha passat el mateix,però les vacances dels jugadors se m'han fet molt curtes,tant com les meves. Em sap greu i tot per ells...

Gairebé 76 hores després de que en Josep Maria Bartomeu es proclamés president del FCB per un aplastant 54% ens arriben les imatges de la plantilla del Barça entrenant a Los Angeles,que pot presumir de tot menys de ser la capital del soccer americà però si la millor reclutadora d'estrelles jubil·lades del futbol mundial per metre quadrat. Serà la seva primera parada en aquesta gira que portarà a l'equip a visitar San Francisco,Washington i Florència. El millor de tot,se'ns dubte,es veure a l'Arda Turan i l'Aleix Vidal en la rotllana liderada pel Lucho. Aprofitem ara per veure'ls perquè d'aquí al gener se'ns farà llarg. Em fa la sensació que en el viatge de 12 hores de vol cap a la ciutat més glamurosa dels Estats Units algú li haurà explicat a l'Arda Turan que aquí a Barcelona el tema de la llengua catalana i la integració al païs suma punts perquè després cridin el teu nom a l'estadi,i que millor que sàpiga dir alló de "-desde petit vaig voler jugar al Barça,és un somni fet realitat,Visca el Barça i Visca Catalunya" perquè no tindrà tanta gràcia si ho diu el seu traductor. Lo bo de les gires de pretemporada és que pots sentir el mateix que un jugador del Barça sense moure't del sofà de casa i estalvian-te 12 hores de vol. I sino,ja em direu com porteu el jet-lag després de veure el partit contra Los Angeles Galaxy a les 05:00h de la matinada (Bcn).

M'agrada veure noticies del Barça on la foto sigui una pilota i els jugadors entrenant i no corbates,trajes amb ratlla diplomàtica i noves denuncies surtint d'un jutjat. Prou de paperassa i que comenci a rodar la pilota,que d'aixó és tracta el futbol,encara que sigui a Los Angeles,que té moltes coses bones,com que és estiu tot l'any,Hollywood,hi viuen les Kardashians i en Christian Bale,entre d'altres i té un aeroport amb el nom més cool de tots,LAX. Però té el més important per fer-nos enrecordar que torna el futbol,en Kobe Bryant. 





19 jul 2015

BENVINGUTS AL MÓN REAL


 


"Benvingut al món real Jan",li hagués agradat dir-li en Sandro Rosell al Joan Laporta la nit del dissabte passat.

Jo sóc una d'aquelles sòcies que l'any 2008 vaig votar contra Laporta en la moció de censura i al 2010 vaig votar a Sandro Rosell per la presidència del club,aquell home connectat amb Nike i la selecció brasilera,misteriós i fascinant a la vegada (a mi em tenia intrigada,per aixó el vaig votar. El que va passar després ja ho sabeu). I dissabte,a les 18h de la tarda,amb una calor infernal,fent una cua eterna per poder trepitjar la gespa del Camp Nou i resfrescant-me amb l'aigua que uns nois molt simpàtics ens tiraven a la culerada vaig anar a votar de nou. Reconec que fins el debat de tv3 de la passada setmana no tenia clar a qui votaria,no sabia si volia un president que es baixa els pantalons a la millor ocasió o un president que et desperta un sentiment de voler abraçar-lo com un osset de peluix. L'Agustí Benedito em treu de polleguera,no em pregunteu per què,i en Toni Freixa el considero un al·leví,tot i que pot ser un futurible d'aquí a 6 anys. Tots sabiem que seria una cosa de dos i no ho negarem,el morbo de veure Laporta-Bartomeu en combat ens possava molt a tots. Uns bons amics ben connectats van acabar de convence'm sobre a qui era millor votar. 

Desprès de la victòria de Bartomeu a les urnes uns estan contents,altres cabrejats. Alguns es desfoguen amb periodistes per twitter on tant sols els hi falta amenaçar-los pel simple fet d'expressar el que pensen. I jo m'ho miro desde fora pensant que aquesta culerada que s'emprenya segur que és la mateixa que no sopa quan el Barça perd. Amb aquesta gent no s'hi pot negociar. Els que no son socis del Barça ens critiquen avui als que ho som perquè diuen que no se'ns entèn,que hem escollit un president corrupte i avalador de Qatar. Respecte a aquest tema,al patrocinador autoritzat per Bartomeu i companyia ho deixem per un altre dia,perquè estic convençuda de que cap soci està orgullós de veure aquest nom a la samarreta,però pot ser veritat que tots mirem cap a una altra banda perquè sense els calers d'aquesta gent no podriem pagar les fitxes dels jugadors?  Amics i simpatitzants,mai ens entendreu,som ùnics,no animem quan estem al nostre camp. És més,si posses bé la orella,pots escoltar com menja crispetes algún abonat de 3a graderia. Però tampoc som tant extranys,al final ha guanyat el candidat que com a president va fer possible el triplet. Així que,com diria aquell,benvinguts al món real.