11 ago 2015



SUPERPEDRO
CUP




Arribo a casa a les 21.10h de la feina, em trobo al meu pare davant la tv,busco el marcador i trobo un 2-1 en el partit Barça-Sevilla a la final de la Supercopa d'Europa. No m´ho crec. El meu pare m'informa de que Banega,aquell de la melena al vent que tenia el seu qué però ara ja és un més ha marcat el primer gol del Sevilla al minut 3,i que Messi ha girat el marcador amb dos gols directes de falta,un en el minut 7 i l'altre en el minut 16. Fantàstic. Emery ha plantejat un 4-4-1 i el Barça juga còmode,amb un Luis Suarez desaparegut i amb l'absència de Pedro,que es veu desde la banqueta el seu possible ùltim partit amb el Barça. La intensitat del Barça és molt alta,tal i com va acabar la temporada passada. Alvés rebutja  un possible gol del Sevilla al minut 42 i Rafinha marca el 3er gol al minut 43 gràcies a una passada de Luis Suarez.Bé,bé,pinta bé la 2a part. Si la defensa del Sevilla segueix així d'estàtica la Supercopa està a tocar.

La segona part comença tant bé com la primera. Luis Suarez marca al minut 61 passada de Busquets i tots donem per sentenciada la final. 4-1,tot encarrilat,ara a fer canvis i que les estrelles descansin. Però a l'inici del minut 50,comença allò que a casa ja denominem com "la pajarraca". Són aquells minuts en que l'equip no hi és,desapareixen les idees i el jogo bonito. La defensa del Barça no hi és i el mític Reyes se n'aprofita de la pajarraca marcant un gol al minut 52. Oju que de sobte el Sevilla es desperta,el Barça es va fent cada cop més petit,Messi sembla que ja està pujat a l'avió camí de Bcn i les passades són inprecises. D'aixó se n'aprofita Gameiro i marca el 3er gol pel Sevilla al minut 72. Ay,que la cosa no està tant clara,aixó ens passa per refiar-nos,a nosaltres i als jugadors. Luis Enrique està cabrejat com una mona i decideix fer un doble pivot fent entrar Bartra per Mathieu i convertint a Mascherano i Busquets en dobles pivots per reforçar el darrera que s'ha convertit en un colador. Tot i així,el Sevilla s'ho creu,veu que pot tocar la copa,i Kronoplyanka marca el 4-4. El Barça desconegut,sense atenció,no el reconec,no és el Barça de la primera part. I clar,arribem a la pròrroga i Luis Enrique desfà el doble pivot i fa entrar Pedro,aquell que té mig peu al Manchester City,que al meu parer hauria d'haver entrat de inici i amb ell arriba una mica la revolució al davant,Messi sembla que desperta amb dos xuts de falta que freguen els travessers i ha de ser el canari,igual que a l'any 2009,el que sentencia la final amb un gol èpic al minut 114. Patim fins el minut 120 on Mathieu salva un gol cantat del Sevilla. Ja està! Tots tranquils,la Supercopa d'Europa ja és nostra! 

La veritat és que no estava nerviosa per la final,ni m'enrecordava del dia que la jugàvem,i no és perquè la donava per guanyada sino perquè,siguem sincers,la grossa ja la tenim que és la Champions,la d'avui és poc important,però suma i ja podem dir que hem guanyat 4 de 6 títols i que estem a dues passes de l'èpica de Guardiola. Cal fer dues reflexions: la defensa del Barça no rutlla bé,els mateixos fallos que la temporada passada. I Pedro,Pedro Pedrito Pedro. No se si finalment marxarà,però si és així feliços els que hem gaudit d'ell,del seu joc i dels seus gols,que ens han donat molts de títols,com el d'avui.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario