20 ago 2015


LA RICA SALSA CANARIA
SE LLAMA 
PEDRO RODRIGUEZ


Miro aquesta foto i no puc deixar de fixar-me en el somriure de Cesc Fàbregas i en la seva panxa,que a aquestes alçades encara és perdonable. Sembla que somrigui amb aires de venjança,com dient:"-Ja m'he portat a Pedro. Who is next?". 

Ni Cesc ni la trucada de Mourinho al canari han estat els factors claus perquè Pedro hagi decidit marxar del Barça i començar una nova etapa al Chelsea de Mourinho. Pedro ja volia marxar l'any passat,abans de sapiguer que la temporada 2014/15 se la passaria a la banqueta. Desde que Neymar va arribar i Pep va marxar,la titularitat de Pedro es va anar esvaïnt fins convertir-se en suplència que tant sols sortia al camp per substituïr lesionats o per intentar aixecar un mal resultat al minut 80 de partit. Aquest paper secundari que Luis Enrique ha confirmat en aquesta pretemporada no ha fet res més que apagar l'espurna d'aquell Pedro meravellós que pujava per les bandes com un esperitat a 100km/h i provocava jugades de gol que només podia fer ell. Els seus 99 gols el delaten. Ell forma part del Barça de Pep i la seva marxa del club em provoca un sentiment de pena. Deixes anar a algú que no vols que marxi però que saps que només serà feliç en un altre lloc perquè aquí no li podem donar el que ell vol. No el fas fora,ell se'n va,i aixó fa molta pena,veure marxar a algú que t'ha donat tant. I se'n va,com Cesc,a conviure amb l'enemic,amb aquell portugués que morirà amb el desitj no complert d'haver estat entrenador del Barça (aquell Power Point de 60 fulls no el va ajudar gaire),a una de les ciutats més boniques del món,a l'equip del rics londinencs,on Mourinho li ha promés el que no li hem pogut donar aquí,la titularitat. Ell,Hazard i Willian seràn la línia de tres per darrera del punta a Stamford Bridge,una oferta que no pot deixar escapar,amb un dels seus millors amics a l'equip,més Diego Costa,més un contracte de 4 anys. Una oportunitat ùnica. Pedro sap que el que ha viscut al Barça no ho viurà al Chelsea,però era la millor opció que li quedava davant de la suplència que tindria aquesta temporada. Sempre li quedaràn els 20 títols que ha guanyat amb la samarreta del Barça.

El Barça ha venut el jugador canari al Chelsea per 30 milions d'euros,una operació bona per les dues bandes. El jugador marxa content i el Barça encara més. Qui els hi anava a dir que el club ingressaria aquesta quantitat tenint en compte els ùltims antecedents a l'hora de vendre jugadors? Una gran injecció econòmica que farà respirar una mica a la Junta Directiva desprès de la informació que donava La Vanguardia fa uns dies on es deia que el 70% del pressupost de la temporada era per pagar les fitxes del jugadors. No em sorpren gens,tenir els millors jugadors del món al teu equip té un preu. 
Gràcies Pedro per tots aquests anys de felicitat. Et trobarem molt a faltar.   

17 ago 2015


31 ANYS DESPRÉS...
ZORIONAK!



 El Barça va començar el partit de tornada contra l'Athlètic del Bilbao com esperàvem,amb una gran intensitat i que va fer que el Barça dominés el joc els primers 25 minuts. 3 ocasions en 5 minuts provocades per Pedro,un travesser de Piqué i un Luis Suarez lluitador fèien crèixer l'esperança dels més de 88.000 assistents al Camp Nou (el 90% turistes). Tot l'equip estava enxufat al 100%,creant jugades on Andres Iniesta,Rakitic i el nou centrador Dani Alves eren els passadors oficials. A partir del minut 40 l'Atlètic es va cansar d'esperar al darrera i tancar-se defensant el 4-0 de l'anada i Eraso va estar apunt d'aprofitar un regal de Pedro per sentenciar l'eliminatòria. Com sempre,tot esforç té la seva recompensa i al minut 43 Leo Messi va marcar el gol que podia ser el punt d'inflexió gràcies a una jugada estratosfèrica del gran Mascherano iniciada al mig del camp. Gorka i Velasco Carballo van ser els protagonistes indiscutibles gràcies a la seva incompetència i joc brut per perdre temps,respectivament. La segona part va ser molt més emocionant però no pas pel joc,sinó per l'expulsió de Gerard Piqué per part de Velasco Carballo,que es notava que li tenia ganes,per cridar-li a l'assistent de línia. Com deia en un article,Piqué parla quan no ho ha de fer. Innecessari,però l'expulsió també. A partir d'aquest moment a l'àrbitre se li va anar el partit de les mans,amb un tarjeta groga a Mascherano per queixar-se i amb una actitut molt permissiva cap al joc agressiu del bilbaïns que recordava a l'empleat per Simeone o Mourinho quan juguen contra el Barça. Luis Suarez i Mascherano van ser els millors del partit,però sense fer-nos oblidar que Messi estava totalment desaparegut i que es nota que encara no està en forma. Per acabar de rematar els bojos ùltims 45 minuts,Aduriz va sentenciar la final amb un gol al minut 74 i va aconseguir 31 anys després,la Supercopa d'Espanya per l'Atlètic de Bilbao.

Just vencedor,just derrotat. Aquest cop Luis Enrique ha fet l'onze inicial ideal per les circumstàncies i els jugadors s'han deixat la pell. Llàstima que no ho fessin a Sant Mamés fa dos dies,podriem estar celebrant el 5é títol. No cal preocupar-se,de tots els títols en joc,aquest era el menys important. L'equip va donar bones sensacions i ha demostrat,un cop més,que es pot creure en ell en els moments difícils,tot i que sabíem que lo d'ahir era una fita gairebé impossible. Ara hauriem de dir alló de que cal oblidar-se de la final i centrar-se en el proper partit,però no se si ajudarà gaire que l'inici de la Lliga 2015/16 del Barça sigui a Sant Mamés el proper diumenge. 

Zorionak Athletico de Bilbao!! 

16 ago 2015


 
VENDETTA
 

 

Avui és un d'aquells dies en que el Barça ha de tirar d'èpica si vol tornar a ser el Barça de les 6 copes. Èpica,aquesta paraula que als mitjans de comunicació els hi agrada tant i que es fa servir per moments crucials,l'empenta que l'equip necessita per arreglar el desastre comés a Sant Mamés. 

No seria la primera vegada que veiem les dues cares de l'equip,una en que l'equip sembla no tenir forces,ni precisió,ni ganes de còrrer,amb una defensa plena de forats per on davanters com Aduriz fan i desfan a plaer i l'altre cara on la defensa és un mur,el mig del camp reparteix joc amb seny,Dani Alves no tira els còrners i Messi juga. El primer èrror que no pot tornar a cometre Luis Enrique es a l'onze inicial. D'acord que són els jugadors els que surten a jugar i si volen ser titulars han de lluitar al 200% per fer-se un lloc,però no ens enganyem,en una final l'onze ha de ser el de gala,marcar tots els gols que es puguin,rematar el partit i quan l'adversari estigui mort,treure als suplents. No entenc perquè sempre hem d'acabar patint,quina necessitat hi ha? El plantejament presentat per Luis Enrique va demostrar una actitut de sobrat que no ha agradat gens a diferents sectors del barcelonisme,especialment al vestidor i part de la Junta Directiva. El segon error és la concentració. Encaixar 4 gols no té cap tipus de justificació,ni la pressió agressiva de l'Athlètic de Bilbao és motiu suficient per treure pilotes fora i per perdonar a l'actual rei d'Europa els errors defensius i al mig del camp que van provocar la derrota. I finalment cal fer una valoració important: l'equip titular està qualificat per jugar un partit d'aquestes característiques? No dubto de la qualitat individual de cada jugador,Luis Enrique els coneix prou bé,però un mig del camp amb Rafinha i Sergi Roberto és l'idoni per tallar el joc d'un equip tant agressiu com el dels bilbains?

Avui el Barça té un repte dificil i el primer que ha de fer és confiar en ell mateix. Dubto que tinguin al dotzé jugador,al soci,al Camp Nou aquesta nit tenint en compte que aquest partit no entra en l'abonament i per tant s'ha de pagar apart,deixant de banda que és a les 22h de la nit,el fan per obert i es fa coll amunt un bon resultat de l'equip de Luis Enrique i per tant el possible 5é títol del 2015. Aquest equip ens ha demostrat més d'una vegada que s'ha de tenir fe,confiar en ells i creure que és possible. Potser avui la paraula èpica s'hauria de canviar per la de vendetta. Quan l'èsser humà es cabreja i es vol venjar,va a per totes,dispossat a donar-ho tot de nosaltres mateixos. I si Messi està cabrejat,pot ser que guanyem.

14 ago 2015


LES PARAULES
NO SE LES EMPORTA
EL VENT  



Estic bastant sorpressa per tot el rebombori que s'ha creat arrel de les paraules de Gerard Piqué a la final de la SuperCopa d'Europa en referència al Reial Madrid:"-que se jodan los de Madrid,que nos vean dar la vuelta". No és la primera vegada que el defensa del Barça es dirigeix a l'equip blanc,ja sigui després de guanyar un títol o a l'hora de respondre atacs que ha rebut el Barça desde la capital.


Quan Jose Mourinho manava a la banqueta del Reial Madrid i va provocar aquell canvi d'actitut dels que eren amics dels jugadors del Barça,a l'hora de valorar certs comportaments dintre i fora del camp de l'equip blanc,Xavi,Iniesta o Mascherano,els més prudents i políticament correctes del vestidor,es van afanyar en no donar importància al que passava i van decidir solucionar els conflictes darrere de les càmeres (no oblidem la trucada de Xavi a Iker Casillas,la sentència de mort pel porter madridista). En canvi jugadors com Gerard Piqué o Dani Alvés els hi agrada més la gresca i contestaven sense cap tipus de pudor de la mateixa manera que ho hagués fet qualsevol soci o seguidor del Barça desde el sofá de casa seva. Hi han maneres i maneres. Piqué es un jugador estimat i odiat a la vegada. Jo no estic d'acord en moltes de les seves declaracions,com aquesta ùltima. Crec que ell va ser l'unic culé que es va enrecordar del Reial Madrid dimarts a la nit,amb ganes de restregar per la cara a Ramos i companyia el 4art títol del Barça aquest 2015. La rivalitat sempre existirà entre els dos equips,però atacar al Reial Madrid sense cap motiu tampoc li trobo cap sentit,em sembla que són més ganes de despertar a la bèstia madridista que una altra cosa. Gerard Piqué com a defensa és un dels millors del món,però és coneguda la seva prepotència tant dintre del camp com en la seva vida privada,sembla que per ser la parella de la Shakira se li hagi d'acceptar tot,incloent a la Guardia Urbana de Barcelona. Segurament la solució sería que el seu entorn li fes veure que no cal ser maleducat per tenir a tota l'afició del Barça del seu costat,perquè el resultat està sent tot el contrari. Estaria bé que s'hi fixés més en la manera d'actuar de Mascherano,Iniesta,Busquets o fins i tot Messi,que parla poc però quan ho fa sap el que ha de dir.

Em diuen que el vestuari està molest amb les declaracions del jugador,les troben innecesàries,provocadores i poden causar molèstia als jugadors del Reial Madrid amb els que,ara mateix,la relació és bona i cordial. Les paraules a Gerard Piqué li poden passar factura,sino només cal veure com no ha estat mai propossat per capità pels seus companys i contestar a la pregunta de
per què Pep Guardiola no el volia a l'equip.  

11 ago 2015



SUPERPEDRO
CUP




Arribo a casa a les 21.10h de la feina, em trobo al meu pare davant la tv,busco el marcador i trobo un 2-1 en el partit Barça-Sevilla a la final de la Supercopa d'Europa. No m´ho crec. El meu pare m'informa de que Banega,aquell de la melena al vent que tenia el seu qué però ara ja és un més ha marcat el primer gol del Sevilla al minut 3,i que Messi ha girat el marcador amb dos gols directes de falta,un en el minut 7 i l'altre en el minut 16. Fantàstic. Emery ha plantejat un 4-4-1 i el Barça juga còmode,amb un Luis Suarez desaparegut i amb l'absència de Pedro,que es veu desde la banqueta el seu possible ùltim partit amb el Barça. La intensitat del Barça és molt alta,tal i com va acabar la temporada passada. Alvés rebutja  un possible gol del Sevilla al minut 42 i Rafinha marca el 3er gol al minut 43 gràcies a una passada de Luis Suarez.Bé,bé,pinta bé la 2a part. Si la defensa del Sevilla segueix així d'estàtica la Supercopa està a tocar.

La segona part comença tant bé com la primera. Luis Suarez marca al minut 61 passada de Busquets i tots donem per sentenciada la final. 4-1,tot encarrilat,ara a fer canvis i que les estrelles descansin. Però a l'inici del minut 50,comença allò que a casa ja denominem com "la pajarraca". Són aquells minuts en que l'equip no hi és,desapareixen les idees i el jogo bonito. La defensa del Barça no hi és i el mític Reyes se n'aprofita de la pajarraca marcant un gol al minut 52. Oju que de sobte el Sevilla es desperta,el Barça es va fent cada cop més petit,Messi sembla que ja està pujat a l'avió camí de Bcn i les passades són inprecises. D'aixó se n'aprofita Gameiro i marca el 3er gol pel Sevilla al minut 72. Ay,que la cosa no està tant clara,aixó ens passa per refiar-nos,a nosaltres i als jugadors. Luis Enrique està cabrejat com una mona i decideix fer un doble pivot fent entrar Bartra per Mathieu i convertint a Mascherano i Busquets en dobles pivots per reforçar el darrera que s'ha convertit en un colador. Tot i així,el Sevilla s'ho creu,veu que pot tocar la copa,i Kronoplyanka marca el 4-4. El Barça desconegut,sense atenció,no el reconec,no és el Barça de la primera part. I clar,arribem a la pròrroga i Luis Enrique desfà el doble pivot i fa entrar Pedro,aquell que té mig peu al Manchester City,que al meu parer hauria d'haver entrat de inici i amb ell arriba una mica la revolució al davant,Messi sembla que desperta amb dos xuts de falta que freguen els travessers i ha de ser el canari,igual que a l'any 2009,el que sentencia la final amb un gol èpic al minut 114. Patim fins el minut 120 on Mathieu salva un gol cantat del Sevilla. Ja està! Tots tranquils,la Supercopa d'Europa ja és nostra! 

La veritat és que no estava nerviosa per la final,ni m'enrecordava del dia que la jugàvem,i no és perquè la donava per guanyada sino perquè,siguem sincers,la grossa ja la tenim que és la Champions,la d'avui és poc important,però suma i ja podem dir que hem guanyat 4 de 6 títols i que estem a dues passes de l'èpica de Guardiola. Cal fer dues reflexions: la defensa del Barça no rutlla bé,els mateixos fallos que la temporada passada. I Pedro,Pedro Pedrito Pedro. No se si finalment marxarà,però si és així feliços els que hem gaudit d'ell,del seu joc i dels seus gols,que ens han donat molts de títols,com el d'avui.
 

5 ago 2015



SUMMERTIME GAMPER

 
La festa del Gamper anuncia l'inici de la temporada futbolística. Aquest any poques novetats,excepte les incorporacions d'Aleix Vidal i Arda Turan a la plantilla i la confirmació de que Vermaelen i Douglas compten per Luis Enrique. El que tothom esperava era tornar a veure el trident,aquells tres paios que semblen la Santíssima Trinitat,que els veus i saps que o vas amb ells o que no tens res a fer. No van decepcionar,Messi,Neymar i Luis Suarez van tornar a meravellar amb la seva connexió i savoir faire.

A la primera part vam poder corroborar,un cop més, que Rakitic és un dels millors fitxatges que s'han fet els ùltims anys,que el trident del davant funciona perfectament,que la Roma no venia a jugar un partit de costellada i que es fa molt extrany no veure en Xavi al mig del camp repartint el joc. Després de varies jugades on Dani Alves ens va deleïtar amb les seves centrades que,sense èxit,anaven a parar a un còrner,al minut 26 Neymar marcava el primer gol al Camp Nou gràcies a una passada desde la banda esquerra de l'àrea d'en Leo. Amb un defensa formada per Alves,Mascherano,Bartra i Mathieu,el Barça va haver de recular un parell de vegades davant del joc agressiu i contundent de la Roma,agafada de coll de Yanga-M'biwa inclossa a Messi. Abans de la mitja part Messi va respondre als crits d'ànim de l'afició amb un gol al minut 41 i Rafinha va provar un xut desde fora l'àrea que va estar a punt de tocar el travesser de la porteria romana. A la segona part les ùniques coses destacables van ser el golàs de Rakitic al minut 21 després de que Luis Enrique canvies tot l'equip i així poder dosificar el descans dels jugadors de cara a la SuperCopa d'Europa del proper dimarts a Georgia contra el Sevilla i la lesió de Jordi Alba,que segurament es perdrà el partit contra l'equip d'Unai Emery.

L'assistència de públic al Camp Nou va ser digne d'un Barça-Madrid: 94.000 espectadors. El 80% de la gent que hi havia al camp no sabien a quin jugador animaven els culers locals cada vegada que arribavem al minut 17:14. És una festa del club,amb el nom del fundador,el gran Joan Gamper,però els culers no hi anem. Si,així és el culer,així som els culers. No sé que diria en Gamper si aixequés el cap...

2 ago 2015


                                                     
                  PACTANT AMB 
                      EL DIABLE





Quan un home et possa les banyes i el pilles,el primer que et diu és que alló no és el que sembla,i lo segon és que mai més ho tornarà a fer. Les promeses sentimentals en moments de crisis és millor no creure-se-les,igual que les promeses electorals. La decisió del FCBarcelona de no recòrrer la sanció de la UEFA per les estelades que els socis del Barça van ensenyar a la final de la Champions de Berlín és una senyal inequívoca de que el to de Josep Maria Bartomeu serà exactament el mateix que abans,prometre fidelitat però a la propera ocasió tornarà a ser infidel amb els socis.


La veritat és que quan vaig llegir la decisió del Barça no m'ho creia. El Barça és més que un club perquè té uns valors que representen moltes coses,entre elles la llibertat d'expressió. Vivim un moment a la història de Catalunya ùnic,on més que mai hem perdut la por a dir el que volem ser i a expressar els nostres sentiments,on volem decidir el futur del nostre païs i estem enmig de un procés on el Barça s'ha postulat com institució a favor del dret a decidir,però a l'hora de mullar-se,no ho fa. I no ho fa pels milers de socis que es van gastar gairebé 1000€ per veure el seu equip,per animar-lo fins al final,amb hores de viatge,permissos a la feina per poder veure el teu equip tant sols 90 minuts,sense oblidar-nos de la fatídica tornada a Barcelona on molts d'ells es van quedar atrapats a l'aeroport durant hores per la mala organització. Els socis son els amos del club,son els que criden,ploren,senten més que ningú,però el Barça no s'hi plantarà davant la UEFA per defensar-los i lluitar pels seus drets,per dir que no,que no accepten la sanció,que els seus socis tenen tot el dret a expressar-se,que les paraules,les estelades i els cants pacífics no fan mal. No ens oblidem de que darrera d'aquesta sanció,les boles calentes dels sortejos de la Champions i de la sanció pel "tràfic" de nens en les categories inferiors estan impulsades per una "mà negre". Estic convençuda,la mà negre que viu a Madrid. No sigueu mal pensats,que Angel Maria Villar sigui vicepresident de la FIFA y de la UEFA no vol dir res eh...Però el Barça no pot baixar-se el pantalons,s'ha de tenir amor propi,personalitat,un parell ben possats i diu prou,s'ha acabat. Quin respecte esperem que ens tinguin més endavant si a tot el que ens diuen i ens demanen els estaments de la UEFA els hi diem que si? Aixó és igual que si un home després de la primera cita ja no et truca més,doncs tu t'esperes a que et torni a trucar,fins que no s'hagi arrossegat fins la porta de casa teva tres vegades demostran-te que ets ùnica i que només te ulls per tu,res de trucar-lo tu. Què pot fer la UEFA si el Barça és nega a acceptar la sanció? A vegades se'ns oblida,o almenys a la Junta Directiva,que som un dels millors equips del món,amb els millors jugadors que hi ha en el futbol mundial i que no ens ha de bufar ningú,sigui qui sigui.

Fer un pacte amb la UEFA és com fer un pacte amb el diable. Quan pactes amb el diable li vens la teva ànima,el més preciat que té un èsser humà. Un cop li vens ja no te la torna mai més. Si el Barça pacta amb la UEFA ja ha perdut la seva ànima,i la ùnica manera de recuperar-la serà lluitar per ella. Que passaria si demà hi haguessin eleccions,surtirien els mateixos resultats després d'aquest pacte amb la UEFA?