"Benvingut al món real Jan",li hagués agradat dir-li en Sandro Rosell al Joan Laporta la nit del dissabte passat.
Jo sóc una d'aquelles sòcies que l'any 2008 vaig votar contra Laporta en la moció de censura i al 2010 vaig votar a Sandro Rosell per la presidència del club,aquell home connectat amb Nike i la selecció brasilera,misteriós i fascinant a la vegada (a mi em tenia intrigada,per aixó el vaig votar. El que va passar després ja ho sabeu). I dissabte,a les 18h de la tarda,amb una calor infernal,fent una cua eterna per poder trepitjar la gespa del Camp Nou i resfrescant-me amb l'aigua que uns nois molt simpàtics ens tiraven a la culerada vaig anar a votar de nou. Reconec que fins el debat de tv3 de la passada setmana no tenia clar a qui votaria,no sabia si volia un president que es baixa els pantalons a la millor ocasió o un president que et desperta un sentiment de voler abraçar-lo com un osset de peluix. L'Agustí Benedito em treu de polleguera,no em pregunteu per què,i en Toni Freixa el considero un al·leví,tot i que pot ser un futurible d'aquí a 6 anys. Tots sabiem que seria una cosa de dos i no ho negarem,el morbo de veure Laporta-Bartomeu en combat ens possava molt a tots. Uns bons amics ben connectats van acabar de convence'm sobre a qui era millor votar.
Desprès de la victòria de Bartomeu a les urnes uns estan contents,altres cabrejats. Alguns es desfoguen amb periodistes per twitter on tant sols els hi falta amenaçar-los pel simple fet d'expressar el que pensen. I jo m'ho miro desde fora pensant que aquesta culerada que s'emprenya segur que és la mateixa que no sopa quan el Barça perd. Amb aquesta gent no s'hi pot negociar. Els que no son socis del Barça ens critiquen avui als que ho som perquè diuen que no se'ns entèn,que hem escollit un president corrupte i avalador de Qatar. Respecte a aquest tema,al patrocinador autoritzat per Bartomeu i companyia ho deixem per un altre dia,perquè estic convençuda de que cap soci està orgullós de veure aquest nom a la samarreta,però pot ser veritat que tots mirem cap a una altra banda perquè sense els calers d'aquesta gent no podriem pagar les fitxes dels jugadors? Amics i simpatitzants,mai ens entendreu,som ùnics,no animem quan estem al nostre camp. És més,si posses bé la orella,pots escoltar com menja crispetes algún abonat de 3a graderia. Però tampoc som tant extranys,al final ha guanyat el candidat que com a president va fer possible el triplet. Així que,com diria aquell,benvinguts al món real.
